Marc 4
Les Évangiles en Corse

A parabula di u suminadore

1 Si messe torna a insignà, vicinu à u mare. Era avvintu da l’immensa folla è li tucchede à cullà ind’una barca ancurata in mare, mentrea ancurata in mare, mentre chì a ghjiente si fermava à orlu di mare.
2 L’insignava aduprendu assai e parabule è ind’u so insignamentu li dicia :
3 « state à sente : u seminatore partì per suminà.
4 È mentre ch’ellu suminava, unepoche di granelle casconu à orlu di strada. Si calonu l’acelli è e si pizziconu.
5 Ne cascò dinò inde u petricaghju, duv’ella era scarsa a terra. Nascinu subitu chì a terra ùn era fonda.
6 Ma à u pisà di u sole funu trascallate è si secconu per mancanza di radiche.
7 Ne cascò dinò ind’e e spine ma e spine crescinu è l’assuffuconu è fruttu ùn ne dedenu.
8 Ne cascò inde a terra bona è quelle spuntonu, crescinu è dedenu u fruttu. E granelle resenu u trenta u sessanta o u centu. »
9 È disse : « a chì hà orecchje da sente, ch’ellu senti. »

À chì ghjovanu e parabule

10 Quand’elli funu trà elli, quelli chì eranu cun ellu è i dodici li dumandedinu di e parabule.
11 Ellu rispose : « a voi hè cuncessu di cunnosce u misteru di u Regnu di Diu. Ma per quelli di fora hè tuttu in parabule,
12 di modu chè,
guardendu ch’elli ùn veghinu,
sintendu è bè ch’elli ùn capiscanu,
per ch’elli ùn si cunvertinu
è avè riscattu di i so peccati.
 »

Ghjesù spiega a parabula di u suminadore

13 È li disse : « ùn avete micca capitu sta parabula ? Allora chì ne serà di tutte l’altre !
14 U suminatore lampa a sumente di a Parolla.
15 È quelli chì sò à orlu di strada quand’ella casca a sumente sò quelli chì sentenu a Parolla, ma subitu ch’elli l’anu intesa, ghjunghje Satana è a li caccia da u core.
16 È quelli chì ricevenu a sumente inde u petricaghju, sò quelli chì sentenu a Parolla è l’accettanu subitu cù gioia.
17 Ma radiche ùn ne anu : sò ghjente di una stonda. S’elli sò tribbulati o perseguitati per via di a Parolla, inciampanu subitu.
18 È l’altri chì ricevenu a sumente à meze spine, sò quelli chì anu intesu a Parolla,
19 ma chì si lascianu piglià da i penseri di issu mondu, da l’ingannu di e richezze, da e voglie dirraghjunate, chì suffocanu a Parolla è cusì quella ùn pò fruttà.
20 Quelli chì ricevenu a sumente in la terra bona, sò quelli chì stanu à sente a Parolla, chì a mettenu in pratica. È cusì danu u fruttu, à u trenta, a u sessanta o à u centu. »

A lumera sottu à u bacinu

21 Poi li disse : « soca s’accende una lumera per mettela sottu à u bacinu o sottu à u lettu ? Ùn hè fatta a lumera per stà nant’à u candeleru?
22 Chì ùn ci hè nulla di piattu chì ùn abbia da esse scupartu, ùn ci hè secretu chì ùn abbia da vene palesatu.
23 A chì hà orecchje per sente, ch’ellu senti. »


24 Poi li disse : « siate attenti à ciò ch’è vo’sentite : a misura ch’è vo aduprate per l’altri serà aduprata per voi è ci serà ancu u soprappiù.
25 Cusì, a chì pussete li sera datu torna, è à chì ùn hà li serà cacciatu u so pocu è tantu. »

A parabula di a sumente chì cresce

26 È disse : « u Regnu di Diu hè cum’è un omu chì sumena i sò chjosi.
27 Ch’ellu dormi o ch’ellu veghji, di notte cum’è di ghjornu, a sumente inghjerma è cresce senza ch’ellu sappii comu.
28 A terra da per ella produce prima l’arba, poi a spiga è a spiga, dopu, s’empie di granelle.
29 Quandu chì u fruttu hè maturu, l’omu dà subitu di manu à a falce, ghjà ch’ella hè venuta a cugliera. »

A parabula di a sumente di a senapa

30 È dicia : « à chè l’assumiglieremu u Regnu di Diu - In chì parabula u raprisintaremu ?
31 Hè cum’è una granella di senapa, chì, à u suminà, hè a più chjuca di tutte e sumente di a terra,
32 poi suminata ch’ella hè, cresce è diventa più maiò chè tutta l’ortaglia. Face a fronda tantu è tantu chì l’acelli di u celu s’ascondenu in a so ombra. »

L’adopru di e parabule

33 È l’annunziava a Parolla cù parechje parabule simule, secondu ciò ch’elli pudianu capisce.
34 À e folle, ùn li parlava mai senza parabule. Ma solu cun elli, à i so discepuli li spiegava tuttu.

Ghjesù calma una tempesta

35 È quellu ghjornu, toccu a sera, li disse : « andemu da mare indà. »
36 Dopu d’avè licenziatu a folla, accumpagnonu à Ghjesù in mare cù a barca duv’ellu si truvava dighjà, è d’altre barche seguitavanu.
37 È si levò una forte tempesta di ventu. I marosuli assaltavanu a barca chì s’empiia d’acqua.
38 Ghjesù chì era in poppa durmia nant’à un capezzale. U sveghjonu dicenduli : « o Maestru, simu persi è mancu ti ne primureghji ? »
39 Arrente à u mare : « Zittu, pianta. » U ventu cascò è ci fù a bunaccia.
40 Poi li disse : « chì avete à teme ? Fede ùn ne avete ancu ? »
41 Funu presi da un gran timore, dicendusi unu à l’altru : « Quale sarà quessu, chì ancu u ventu è u mare li stanu sottumessi? »
43 Dopu quiddi dui ghjorni, Ghjesù, da quandì dà, andeti in Galilea.
44 Chì eddu stessu aia dittu ch’ un Prufeta in la so patria unori ùn ni ricevi.
45 È puri, quand’eddu ghjunsi in Galilea, i Galilei l’accolsini,chì erani andati ancu eddi à a festa è aiani vistu tuttu ciò ch’eddu aia fattu in Ghjerusalema.


46 Cusì ghjunsi dinò in Canà di Galilea, duv’eddu aia fattu vinu cù l’acqua ; è ci era un ufficiali di u rè chì aia u fiddolu malatu in Cafarnau.
47 Intesu chì Ghjesù era ghjuntu da a Ghjudea in Galilea, quiddu andeti à truvà lu è li dumandeti ch’eddu falessi à risanà u fiddolu, chì era par mora.
48 Tandu Ghjesù li dissi : « sì voi ùn videti i segni è i miraculi, ùn cridareti ! »
49 L’ufficiali di u rè li dissi : « o Signori, fala prima ch’eddu morghi a me criatura. »
50 Ghjesù li dici : « vai puri, to fiddolu hè vivu. » L’omu criditi a parola chì Ghjesù li aia dittu è andeti.
51 È di falata i so servi u infattetini è li dissini chì u fiddolu era vivu.
52 Dumandeti à chì ora ch’eddu era midduratu ; è li dissini : « arrimani à una ora dopu meziornu, l’hè cascata a frebba. »
53 È u babbu s’avviditi ch’edda era l’ora chì Ghjesù li aia dittu : « to fiddolu hè vivu. » È criditini,eddu è tutta a so ghjenti.
54 Fù quissu u sicondu segnu miraculosu ch’eddu feci Ghjesù à u ghjunghja da a Ghjudea in Galilea.

Introduction Les Évangiles en Corse

Ressources bibliques

Commentaires bibliques

Un commentaire biblique éclaire la lecture de la Bible en expliquant son contexte, clarifiant les passages difficiles et enrichissant la foi. C'est essentiel pour des études bibliques approfondies, offrant une meilleure compréhension de la Parole de Dieu et des enseignements pour la vie.

Commentaires bibliques 5

Codes Strong

Les codes Strong de James Strong sont un puissant outil d'étude biblique numérant et classant les mots selon leurs origines et significations. Ils révèlent les nuances des enseignements, lient les mots apparentés entre passages, enrichissant l'interprétation et la compréhension spirituelle et historique des termes bibliques.

Codes Strong

Comparaison de traduction

Une fonction de comparaison de traduction de la Bible est un outil précieux pour les étudiants et chercheurs. Elle permet d'analyser les nuances, choix linguistiques et interprétations entre versions. Cette perspective élargit la compréhension des textes bibliques et des interprétations variées, qu'on cherche fidélité ou exploration enrichissante.

Comparer les traductions 44

Versets liés

Les versets liés révèlent des connexions profondes entre les passages bibliques, offrant une compréhension contextuelle riche et une vision globale des enseignements sacrés.

Versets liés

Dictionnaires

Le dictionnaire biblique est une ressource essentielle pour explorer en profondeur les enseignements et les significations de la Bible. Il fournit des explications claires sur les termes, les contextes historiques et les messages spirituels, permettant une meilleure compréhension des Écritures.

Dictionnaires 3