Marc 6
Les Évangiles en Corse

Ghjesù ricusatu in Nazarè

1 Esciutu da quella casa, Ghjesù andò inde u so paese, è i so discepuli u seguitonu.
2 È, venutu u sabbatu, principiò à insignà inde a sinagoga. È tanti chì u stavanu à sente funu stunati è dissenu : « da induve li venenu ste cose ? Chì hè sta sapienza chì l’hè stata data ? Cumu escenu da e so mane tutti issi miraculi ?
3 Ùn hè ellu l’artigianu, u figliolu di Maria, u fratellu di Ghjacumu, di Ghjiseppu, di Ghjuda è di Simone ? È e surelle ùn sò quì cù noi ? » È si ne scandalizavanu.
4 È Ghjesù li disse : « ùn ci hè prufeta chì ùn sia rivaritu, cacciatu ne in lu so paese, frà a so ghjente è in casa soia. »
5 Ùn ci pobbe fà alcun’meraculu, fora di risanà qualchì malatu, impunenduli e mane.
6 È fù surpresu da a mancanza di fede di i soi.
È fece u giru di i paesi di u vicinatu, insignendu ;

A missione di i dodici

7 Poi chjamò i dodeci è cuminciò à mandalli dui à dui denduli u putere sopra à i spiriti maligni.
8 È li ricumandò d’ùn piglia nunda pè u viaghju, s’ellu ùn hè un bastone : nè pane, nè bisaccia, nè muneta inde a bursella.
9 Ma di calzassi di sandule è di vestesi d’una tunica sola.
10 È li disse : « entrendu in qualunque casa, stateci fin’à a u parte.
11 Ma ind’ i lochi duve elli ùn vi riceveranu è ùn vi staranu à sente, à u parte scuzzulate a polverachì voi avete sottu à i pedi, in modu di testimugnanza contru à elli. »
12 È à l’esce predicavanu chì a ghjente si cunvertissi.
13 È scunviavanu assai demonii, è ogliendu parechji malati, i risanavanu.

A morte di Ghjuvanni u Battistu

14 U Rè Erode ne intese parlà, di fatti, a rinomina di Ghjesù si sparghjia. À chì dicìa chì Ghjuvanni u Battistu era rinvivitu da trà li morti è ch’ella era per quessa ch’elli accadianu sti meraculi di Ghjesù.
15 À chì dicìa ch’ellu era Elia, à chì dicia ch’ellu era un prufeta cum’è l’altri prufeti.
16 Quandu ch’Erode ne intese parlà, disse : « Ghjuvanni, quellu ch’eiu feci scapà hè rinvivitu. »
17 Chì Erode stessu avia piglitu à Ghjuvanni è l’avia fattu incatenà in prighjò, per vìa di Erodiade, a moglia di u fratellu Filippu, ch’ellu si tenia.
18 Chì Ghjuvanni dicia à Erode : « ùn hè micca permessa ch’è tù ti tenga cù a moglia di to fratellu. »
19 Erodiade li ne vulia è cercava à fallu tumbà, ma ùn li riescia.
20 Chì Erode temia à Ghjuvanni, sapendu ch’ellu era un omu ghjustu è santu, è, per ciò u defendia. È dopu intesulu era imbrugliatu assai, ma u stava à sente vulintere.
21 Ma si presentò un ghjornu prupiziu, chì Erode, per festighjà u s’anniversariu, invitò à cena i capezzoni di u sò palazzu, i magistrati è i principali di a Galilea.
22 Entrata ch’ella fù a figliola di Erodiade, è mentre ch’ella ballava, piacì à Erode è à i so invitati. U Rè disse à a ghjuvanotta : « dumandami ciò ch’è tù voli è ti sera cuncessa. »
23 Li ne fece ghjuramentu : « dumandami ciò ch’è tù voli, u ti daraghju, fussi puru a metà di u mio regnu. »
24 È ella, esciuta ch’ella fù, disse à a mamma : « chì li dumanderaghju ? » È quella rispose : « u capu di Ghjuvanni u Battistu. »
25 Subitu rientrò, andeti in frezza versu u Rè, è li fece a so dumanda, dicendu : « vogliu ch’è tù mi dia, à l’istante, nant’à un piattu, u capu di Ghjuvanni u Battistu. »
26 U Rè ne fù cuntristatu assai, ma per vìa di u so ghjuramentu è di i so invitati, un volse ricusà.
27 Un guardia, armatu di spada, fù subitu speditu cù l’ordine di purtà u capu nant’à un piattu. Andedi u suldatu, è li tagliedi u capu in prighjò.
28 È u ghjunse nant’à un piattu ch’ellu purghjì à a ghjuvanotta, è quella u dede à a mamma.
29 Sappiutula, i discepuli di Ghjuvanni ghjunsenu à piglià u so cadaveru per mettelu inde un sepolcru.

Ghjesù è l’apostuli facenu manghjà cinque mila persone

30 Accustendusi à Ghjesù, l’apostuli li racuntonu tuttu ciò ch’elli avianu fattu è insegnatu.
31 Ellu li disse : « venite ind’un locu ritiratu è tranquillu è ripusatevi una stonda. » Ci vole à dì chì parechji facianu u passa è veni è ùn li davanu mancu tempu à manghjà.
32 È imbarchendusi s’avvionu ver’ di un locu ritiratu è tranquillu.
33 Assai ghjente chì l’avianu visti alluntanassi i ricunniscinu. È, à pedi, da tutte e cità, accorsenu e ghjente, è ghjunsenu prima chè elli à u locu.
34 À u sbarcà, Ghjesù vide una folla immensa è n’ebbe cumpassione, chì eranu cume tante pecure senza pastore, è principiò à insignalli tante cose.
35 Cum’ellu era dighjà tardi, li s’accustonu i so discepuli dicenduli : « u locu hè desertu è l’ora hè bella avanzata.
36 Falli rientre ch’elli possanu andà per isse campagne vicinante o pè i paesi à cumprassi da manghjà. »
37 Ma ellu rispose : « dateli voi da manghjà. » È li dissenu : « andaremu à cumprà per due centu danaridi pane per putelli fà manghjà tutti. »
38 Ellu dumandò : « pani, quantu n’avete ? Andate à piglià capu. » Fattu u contu li dissenu : « ci hè cinque pani è dui pesci. »
39 L’incaricò di falli pusà à tutti, à filarate, nant’à l’arba fresca.
40 È si pusonu, per stolì di centu o di cinquanta.
41 Pigliò i cinque pani è i dui pesci, pisò l’ochji in celu, benedisse è spezzò i pani, i dede à i so discepuli ch’elli i purghjissinu à a ghjente, è spartì frà tutti i dui pesci.
42 Ène manghjedinu tutti è funu sazii.
43 Cù ciò chì fermava di pane è di pesci empiinu dodeci coffe.
44 È quelli chì avianu manghjatu i pani eranu cinque milla omi.

Ghjesù marchjà annantu à u mare

45 Subitu custresse i so discepuli à entre in barca è à passà nanzu ad ellu da culandi, ver’ di Betsaida, mentre ch’ellu si licenzierebbe da u populu.
46 Licenziatusi da u populu, si ne cullò nant’à à muntagna per preca.
47 À tardi, a barca era sempre à mezu mare è ellu solu era à terra.
48 È videnduli affannati à ramà — chì u ventu l’era cuntrariu —, versu trè ore di mane, andò à truvalli, marchjendu annantu à l’acqua, è i volse avanzà.
49 Ma elli, videndulu marchjà annantu à l’acqua, u piglionu pè una fantomia, è si messenu à briunà.
50 Chì tutti u videnu è si spaventonu. Ellu, subitu li parlò è disse : « curaghju ! Sò eiu. Ùn abbiate peura. »
51 Cullò inde a barca cun elli. U ventu cessò. Ne funu ancu più sbarluditi.
52 Elli ùn avianu micca capitu l’affare di i pani è u so core era sempre abbughjatu.

Ghjesù risana i malati in Ghjenesarè

53 Compia a traversata ghjunsenu in Ghjenesarè duv’elli accustonu.
54 A tempu sbarcati, Ghjesù fù ricunnisciutu da e ghjente.
55 È gironu a cuntrata sana, è messinu à purtà i infermi ghjacilati in ogni locu duv’elli sapianu di truvallu.
56 È in ogni locu duv’ellu ghjunghjia, paesi, cità o case di campagna, spunianu l’infermi inde e piazze è u supplicavanu di legalli tuccà ùn fussi chè l’orlu di u so vestitu. È tutti quelli chì u tuccavanu eranu salvati.

Introduction Les Évangiles en Corse

Ressources bibliques

Commentaires bibliques

Un commentaire biblique éclaire la lecture de la Bible en expliquant son contexte, clarifiant les passages difficiles et enrichissant la foi. C'est essentiel pour des études bibliques approfondies, offrant une meilleure compréhension de la Parole de Dieu et des enseignements pour la vie.

Commentaires bibliques 5

Codes Strong

Les codes Strong de James Strong sont un puissant outil d'étude biblique numérant et classant les mots selon leurs origines et significations. Ils révèlent les nuances des enseignements, lient les mots apparentés entre passages, enrichissant l'interprétation et la compréhension spirituelle et historique des termes bibliques.

Codes Strong

Comparaison de traduction

Une fonction de comparaison de traduction de la Bible est un outil précieux pour les étudiants et chercheurs. Elle permet d'analyser les nuances, choix linguistiques et interprétations entre versions. Cette perspective élargit la compréhension des textes bibliques et des interprétations variées, qu'on cherche fidélité ou exploration enrichissante.

Comparer les traductions 44

Versets liés

Les versets liés révèlent des connexions profondes entre les passages bibliques, offrant une compréhension contextuelle riche et une vision globale des enseignements sacrés.

Versets liés

Dictionnaires

Le dictionnaire biblique est une ressource essentielle pour explorer en profondeur les enseignements et les significations de la Bible. Il fournit des explications claires sur les termes, les contextes historiques et les messages spirituels, permettant une meilleure compréhension des Écritures.

Dictionnaires 3